Hi ha setmanes que t'espremen.
Fins a l’última gota.
Reunions que es trepitgen, decisions que pesen, urgències que no avisen, expectatives que has d'acomplir i que, sovint, ni tan sols són teves. Vas complint. Vas resolent. Vas accelerant. I sense adonar-te’n, t’has deixat a tu per al final.
I llavors arriba el divendres.
I amb ell, una sensació: la que et diu que la vida —o com a mínim el teu cos— et demana una pausa.
Però no sempre ens escoltem. Seguim. Correm. Ens anestesiem amb pantalles o amb llistes de tasques que no s’acaben mai.
Avui he decidit fer-ho diferent.
Avui, he decidit aturar-me.
Soltar amarres.
No com una fugida, sinó com una elecció.He ajustat les veles.
He respirat.
He mirat La Mar —aquesta que sempre et diu la veritat, encara que no pronunciï paraula—
I he sentit com la ment s’afluixava, com el cos m’ho agraïa.
Desconnectar no és perdre el temps.
És recuperar el sentit.
És donar-te espai per recordar per què fas el que fas, i per a qui.
A vegades, només cal això…
Abaixar el ritme.
Apagar les notificacions.
Tancar els ulls.
Tornar a tu.
Perquè quan t’atures… tornes a veure amb claredat.
I sí, desconnectar també és avançar.
I tu?
Com desconnectes els divendres?
Si et ve de gust fer-ho navegant, compartint, respirant mar i reconnectant amb allò que et mou, pots formar part de la nostra comunitat.
Uneix-te al nostre grup de WhatsApp «La Tripu A Bordo»
T’explicarem com pujar-te als nostres #ABordoFridays.